associació de músics 

del carrer i del metro 

de barcelona

tocar al metro

tocar al metro

Què pots fer per poder tocar al metro?

Volem que qui ho necessiti pugui tocar la seva música al subsòl, per això a continuació expliquem què has de fer si tens interès per formar part d’aquesta associació.

Cada any TMB celebra unes proves d’idoneitat, és a dir, unes proves externes on un jurat totalment aliè a nosaltres decideix si les persones que s’hi presenten fan una música que s’adequa a l’espai del metro.

Es solen fer a principis d’any, quan el nombre d’associades actives baixa d’un determinat número. Enunciarem a la web quan siguin les properes

D’altra banda, per evitar qualsevol burocràcia, es va crear la figura de l’artista convidat o convidada. Així, algú que estigui de pas per Barcelona pot tocar puntualment sense esperar a passar la prova. En aquest cas, prèviament s’ha de personar al centre de reunió quinzenal i exposar-ho.

Si ho desitges, pots escriure’ns a amucbcn@yahoo.es i t’assessorem per mail.

Prova d’idoneitat

Ja que va ser un tema difícil de gestionar, ens veiem en l’obligatorietat d’explicar per què es va decidir realitzar aquesta prova d’idoneitat:

A principis de segle, es va plantejar el problema de com reconèixer-nos com a artistes, ja que dins el món de la música hi ha un alt percentatge de persones autodidactes o que han estudiat en àmbits d’educació no formal. El plantejament era: si volem formar un col·lectiu organitzat per músics i músiques, com podem saber qui ho és o qui no? En una clara determinació d’identitat i no de virtuosisme.

La resposta que es va donar al seu moment va ser convocar a un jurat independent del personal docent d’una escola de música de Barcelona que no tenen res a veure amb el projecte i es comprometen a no participar-hi. 

La prova consisteix a tocar dos o tres fragments d’un llistat d’uns vint temes presentat per l’aspirant. Es fa d’aquesta manera per garantir la varietat i poder tocar dues hores sense necessitat de repetir cançons. L’únic criteri és que sigui agradable d’escoltar, tenint en compte les característiques acústiques dels passadissos del metro. En definitiva, que s’ajusti mínimament al particular ecosistema suburbà del metro de Barcelona.